Cel caigut, Beverly Pepper

Un cel caigut es reflexa en les formes ondulants que neixen de la gespa del Parc de l'Estació del Nord, en un joc subtil amb la superfície natural. És el conjunt escultòric amb el qual Beverly Pepper va decorar el nou parc nascut als terrenys de l'antiga estació del ferrocarril.

La natura és el llenç, i la terra el material escultòric. Sorgia així, l'any 1991, la proposta decorativa que l'artista americana Beverly Pepper va portar a terme per decorar, amb la col.laboració dels paisatgistes Carme Fiol i Andreu Arriola, el nou Parc de l'Estació del Nord. D'aquesta manera s'iniciava un nou concepte d'entendre els parcs urbans, on l'escultura integrada a l'espai natural cobrava especial importància.

En aquest cas el disseny del parc situat en els terrenys de l'antiga estació del ferrocarril, donava l'oportunitat a Pepper de desenvolupar un concepte deliciós. Així, el cel caigut s'emmiralla als mosaics que cobreixen les protuberàncies nascudes entre trams de gespa. Petites pedres de ceràmica de colors clars i transparents, a mode de trencadís, permeten el reflex blau clar del quasi sempre lluminós cel barceloní. El blau representa el cel i el mar, els elements protagonistes de la ciutat, i el mosaic recorda a Gaudí i li fa un homenatge, tot entroncat-se amb els trencadissos del Park Güell. Pepper va fer néixer una escultura que encaixa perfectament amb l'entorn recuperat del parc, on la combinació de les formes ondulants i blavoses del mar i el cel contrasten amb el verd de l'herba.