Arc de Triomf

L'any 1888 Barcelona organitzava l'Exposició Universal. Com a porta d'entrada a la fira, situada al Parc de la Ciutadella, s'aixecava l'Arc de Triomf. Un monument de forma i proporcions clàssiques però d'acabats escultòrics i decoratius, trencadors i plens de simbolisme, que constitueix una de les icones de la ciutat.

Al capdamunt del Passeig Lluís Companys sobresurt, altiu, l'Arc de Triomf. Porta d'entrada a l'Exposició Universal de 1888, l'arc encapçalava l'aleshores Saló de Sant Joan, el passeig que menava fins el recinte firal del Parc de la Ciutadella. L'arquitecte Josep Vilaseca va concebre una obra de tarannà i proporcions clàssiques com a al·legoria del respecte de Barcelona cap a les nacions i províncies participants a l'Exposició. Com a contrapunt, Vilaseca va optar per bastir el monument amb obra vista i dotar-lo de decoracions escultòriques que donen al conjunt un aire plenament neo-mudèjar, un estil de moda a l'Espanya de l'època. La combinació de l'ús del maó amb el conjunt de frisos que envolten l'arc, el converteixen en una peça singularment bonica.

Una mirada detallada a aquest portal ens fa comprendre que l'Arc de Triomf constituïa la porta d'entrada a la modernitat de la Barcelona de finals segle XIX. D'una banda, el fris orientat cap el passeig de Sant Joan representa Barcelona rebent les nacions. De l'altra, es veu com la ciutat lliura els guardons als participants a l'Exposició. Els relleus laterals simbolitzen l'Agricultura i la Indústria, a un costat, i el Comerç i l'Art a l'altre. I damunt l'arc, els escuts de les 49 províncies espanyoles són presidits per l'escut d'armes de Barcelona.