Casa Bruno Cuadros

La Rambla és una caixa de sorpreses sense fi. Una caixa que s'obre i deixa entreveure joies com aquesta al·legoria de l'orientalisme, la Casa Bruno Cuadros, que fou en el seu dia, una botiga de paraigües de Barcelona. L'estil que l'acompanya, pròxim al modernisme amb el colorisme i la delicadesa de les seves decoracions, l'han fet aparèixer en molts àlbums fotogràfics dels visitants de Barcelona.

L'any 1883 l'arquitecte Josep Vilaseca es va fer càrrec de la reforma de la Casa Bruno Cuadros i de la botiga de paraigües de la planta baixa. Eren els anys previs a l'Exposició Universal de 1888, i Barcelona no parava de créixer: aquí i allà es construïen obres interessants. El modernisme començava a agafar empenta i amb ell, el gust per les decoracions orientals. La Casa Bruno Cuadros de Barcelona, anomenada popularment "Casa dels paraigües", n'és un exemple.

Vilaseca combina l'estil previ al modernisme amb tota mena d'elements arquitectònics inspirats en altres cultures en un edifici eclèctic que deixa bocabadats a tots aquells qui passegen per les Rambles. Els balcons i la galeria del darrer pis de la Casa Bruno Cuadros són plens de referències egípcies. A la façana, els esgrafiats i les vidrieres recorden ombrel·les i ventalls de ferro fos. A la botiga, l'orientalisme n'impregna l'exterior, caracteritzat pels treballs de fusteria, els vidres pintats i les pintures amb personatges extrets de làmines japoneses. L'element decoratiu més vistós, és, però, el gran drac xinès de ferro forjat que sobresurt de la façana de la Casa Bruno Cuadros. Amb el seu paraigües, va ser utilitzat com a reclam comercial de la botiga. Després de les reformes de 1980, al local de la vistosa paraigüeria de Barcelona s'hi va instal·lar una sucursal bancària.