Fossar de les Moreres

Un indret on la càrrega simbòlica i el pes de la història prenen el protagonisme. Aquí s'hi trobava el fossar amb els caiguts en el setge de Barcelona de 1714. Un monument ens ho recorda. Pels forasters, l'indret passa de vegades desaparcebut. Pels catalans, el fossar és més que un record. És un homenatge.

El setge de Barcelona de 1714 va durar més d'un any. Va acabar amb la caiguda de la ciutat davant les tropes de Felip V. Catalunya havia recolzat l'arxiduc Carles d'Àustria en la successió al tron d'Espanya, mentre que Castella era favorable a Felip d'Anjou. L'11 de setembre s'ha convertit en la Diada Nacional de Catalunya. Aquell dia del 1714 Barcelona es rendia davant els borbons i s'inciava una època de repressió contra els catalans, amb l'abolició de lleis i institucions.

L'any 1989 l'arquitecta Carme Fiol va posar al descobert l'indret on van ser enterrades les víctimes d'aquell setge, enderrocant les cases que hi havia i cobrint-lo amb un maó tan roig com la sang vessada. El fossar, que originàriament era el cementiri de Santa Maria del Mar, sortia a la llum pública. Posteriorment, el 2001, es col·locava el pebeter, obra d'Alfons Viaplana. Al seu extrem superior sempre hi crema una flama, símbol de l'etern homenatge. I al fons de la plaça, a l'ombra de les moreres que la bategen, una placa reprodueix els versos de Frederic Soler "Pitarra", llegits any rere any durant els actes d'homenatge de la Diada: "Al fossar de les moreres no s'hi enterra cap traïdor; fins perdent nostres banderes serà l'urna de l'honor".