Gràcia i Park Güell

Antiga vila independent, Gràcia és una altra ciutat dins de Barcelona i conserva una personalitat pròpia i uns costums genuïns basats en una trama de carrers petits i bulliciosos, nombroses places obertes a la trobada veïnal i en una població d'arrels humils, tot i que il·lustrada, que manté una activa vida política i social i un ric teixit d'institucions cíviques, culturals, esportives i artístiques de gran arrelament popular.

A principis del segle XIX, a pocs quilòmetres de la vella Barcelona emmurallada, en direcció a Collserola des del mar, s'estenia l'antiga vila de Gràcia, els orígens de la qual es remuntaven segles enrere quan al voltant d'un convent de franciscans (el de Jesús) i un altre de carmelites descalços (el de Nostra Senyora de Gràcia) van sorgir assentaments de població. A finals d'aquell segle, el 1897, Barcelona, en plena expansió de l'Eixample, va integrar Gràcia, entre altres viles, en el seu territori i va passar a ser un més dels seus barris.

No obstant això, Gràcia no ha perdut la consciència diferencial –que s'expressa fins i tot en la conservació de les pròpies festivitats, com la Festa Major, a mitjan agost i ja una fita de les celebracions de Barcelona– a la qual ha sumat una posada al dia avantguardista. I al costat dels bars, restaurants i comerços de tota la vida han aparegut botigues de moda de joves dissenyadors que creen noves tendències i establiments d'oci i restauració multiculturals.

A més de tot això, un dels atractius turístics més importants de Gràcia és, indiscutiblement, el Park Güell, una de les obres cabdals de Gaudí i Patrimoni Mundial de la UNESCO. Aquest projecte de ciutat-jardí va ser promogut per Eusebi Güell però mai es va finalitzar i va acabar passant a mans de l'Ajuntament de Barcelona. El resultat és un parc públic ple de fantasia i color en el qual cada detall expressa la voluntat d'Antoni Gaudí d'integrar l'arquitectura a l'espai natural que l'envolta.